Noves tecnologies, crisi i el departament
Aquest curs que ens espera, el 2010-2011, serà un curs diferent per moltes coses. Si ho enfoquem en l’àmbit de les TAC, es presenta un bon curs escolar, amb la implantació de les PDI i els netbooks o miniordinadors portàtils. El departament d’Educació ha apostat tot i en temps de crisi en abastir un ampli catàleg TIC on recomanaven escollir les pissarres per en un futur treballar en el projecte 1×1. Ara falta veure quin serà el plaç d’entrega i posada en funcionament de les PDI i el més important, l’aplicació a l’escola en el dia a dia, per part del professorat. Hem de tenir en compte que tenir una PDI a l’aula obre moltes possibilitats a una nova metodologia i enfocament de les diferents àrees. Ara bé, els mestres som els que tenim la clau en el bon funcionament i us de les TAC. L’únic punt que queda més coix, és la formació, ja que amb les diferents retallades fetes pel departament, en molts centres només disposaran de seminaris i n’hi ha d’altres que no en tindran. Com en moltes altres ocasions, haurem de fer autoformació.
Esperem que tot vagi molt bé i aquesta aposta no sigui una despesa de milers i milers d’euros amb “quadres virtuals penjats a la paret”, o el que és el mateix pissarres digitals penjades sense utilitzar.
La ferralla és important i necessària, però l’ús que se li doni encara més. Em va impressionar molt un documental d’una missió al pol d’uns científics de l’antiga unió soviètica en el que es veia que estaven fent servir com a comptador d’impulsos una petita calculadora de tot a cent tunejada. Això contrasta amb les nostres tones de ferralla infrautilitzada per manca de formació i de saber què fer-ne.
Oriol López